Ok

By continuing your visit to this site, you accept the use of cookies. These ensure the smooth running of our services. Learn more.

02/11/2011

Excursiones por la Berrueza (1)

 

1.       Txangoak

 Herriak ez dira gaurkoak, ezta etxeak ere, hormak oso sendoak dira. Oraindik gogoratzen dut garai bateko herriak, egun erabat aldatu dira. Egia esateko oso gutxi daukate duela hogeitamar urte edo, Pablo Antoñanak deskribatzen zituenak gaur egungoekin.  Grisak, harrizkoak, karia eta zuria ez  zen esistitzen. Kolore nabarra zen nabarmena. Egun, berriz,  erabat desitxuraturik daude, nahiz eta dotoreak izan.

 Lehenengo begiradan herri guztiak berdin dirudite, baina ez. Bakoitzak dauzka bere berariazko ezagugarriak. Hori bai, denok dauzkate eliza dotoreak, bere dorre erraldoi eta guzti,  Sorladako harrobiko txokolatezko harriak aterata. Nabarmenak dira herriko iturriak,  harraska zahabirritzaileak, edo  horma bateko frontoiak.

  Zerikusi?

Benetan, garrantzitsua natura z disfrutatzea da. Lasaitasuna, isiltasuna, bakardadea. Basoetako bideetatik ibili, eta loreak, tximeletak , zuhaitzak eta txorien txioketan disfrutatzea da balioren garrantzitsuena.  Herri lasaiak, karreterak estu ak, arteak , ezpelak, haritzak, eta batez ere arkaitzak, Kodeseko mendikatearenak, edo Mueseko harrizko irudiak ikusgarriak dira.

  1.1.Herriak.

  30 kilometro inguru, kotxez.  

 AZEDO. Biztanle gehien herria da. 100 biztanle inguru. Lizarratik Maltzagaraino zihoan geltokia eta trenbide zaharra irauten da.  Vasco-navarro trena.  Plazan merezi du bisitatzea jauregia eta orain zaharberritzen ari diren etxe ondokoa. Gustu osoarekin, herri hauetan den salbuespena. Herri horretan Camping bat dago  100 partzela, bungalows, jantoki eta tabernarekin.

 ASARTA.  Herri txikia, baina etxe zainduekin, harlauzez egindakoak, harresiekin inguratuak. Herri gainean dauden arte zuhaitzak ikustea merezi du.

 NAZAR. Futbol zelaian dauden 7 arte zuhaitzak  merezi  dute ikustea, Hortik 30 metrora, bidezidorra hartuta haran guztia ikus daiteke.  Nazarren aurten ireki da nekazal turismo etxea. Herriko Kostalera elkartea irekita izanez gero kafea edo garagardoren bat har daiteke.

 OTINANO.  Haranetik herririk txikiena.  Eliza dagoen frontoia eta harraska merezi dute ikustea.

 ITURRIAGA. Oso ondo zaindua dagoen herria da, etxeetako balkoiak ezin hobeto daude lorekin horniturik. Herri honek gaztetxea dauka. Oraindik maiatzaren jaia jarraitzen da ospatzen, eta makala urtero frontoian zutitzen da. 

 UBAGO. Haraneko azken errota herri horretan izan zen, herriko elizako dorrea erabat desberdin da haraneko guztiekin alderatuta.

 KABREGA.  XVI. Mendean Gaztelako armadaren kontrako jauregia izan zen.  Ehun metrora aurkitzen da artetzar zahar bat.  Egun jabetza pribatua da.

 MUES. Herrian dagoen Magdalena baselisa erromanikoa merezi du ikustea.  Haraneko hegoaldeko herria da. Guda zibilean hiru lagun ezkertiar fusilatu zuten.  

 SORLADA. Etxeak ezin dotoreagoak dira. Herri horretan Ioar nekazal turismo etxea martxan dago. 

 MILIARRI.  Herri horretan etxeak izugarrizko armarriekin aurki ditzakegu. Elizan ospetsua bihurtu zen Jesus gurutzatua, urte batean urrutitik etorri zen  jendetza begiak nola mugitgzen zuen ikusteko.

 MENDATZA. Albaiteroa, erizaina, medikua, idazkaria, eta haranerako beste profesional batzuk herri horretan zeukaten etxea.  Haraneko populazio administratiboa izan da. Kilometro batera hiru hankako artea aurkitzen da, monumento nazionala dena, mila urte baino gehiago daukana. Elias Asensioren ardondegia abian dago.

 1.2.Azedo-Nazar- Iturriaga-Ubago-Kabrega-Disiñana-Azedo.

 Oinezko lau térdi orduko txangoa edo ortu eta erdiko bizikletaz.

 Azedotik Mendatzarako bide orokorra hartuta, kilometro erdi bat egina hartuko dugu lurrezko bidea Asartaraino. Asartako plazatik hartuko dugu Disinanako bidezidorra,  eliza erdi erorita baino hogei metro baino lehenago dagoen Nazarreko bidea hartuko dugu. Nazarren bertan, Loreto baselizaraino ailegatu baino hogeitamar metro basoko bidea hartuko dugu futbol zelaiaren ondoan dauden 7 arte ikusteko. 100 metro goruntz ezkerreko bidea jarraituz bi minututan arte erraldoien aurrean aurkituko gara. Jaitsiko gara berriro herrira, eliza ondoko karreterari jarraituko dugu Otinanora ailegatzeko. Hemendik aurrera, batez ere udan txangoa basamortu bat zeharkatzea suposa dezake, ez dago zuhaitzik babesteko. Eguzkiak gogor jotzen ohi du. Otinanotik etorri garen karreteratik Iturriagara abiatuko gara. Hemendik Ubagora. Bai hemen, bai Iturriagan aukera daukagu Nazarreko bidea hartzeko.  Baina honaino ailegatuz gero merezi du Kabregaraino heltzea, eta garai batean Nafarroako gaztelurik garrantzitsuena gaur geratzen diren  aztarnak ikus ditzakegun. Hemendik Nazarreko bidea hartuko dugu, eta bidegurutze batean Disinanako bidea hartuko dugu. Hemendik Asartara eta Azedora itzuliko gara.

 1.3.Mendatzako hiru hankako artea

 Ordu erdiko ibilaldi eskasa.

 Herri garaiko partetik, elizatik goruntz doan bidea hartuko dugu. Arkaitzak zeharkatuko dugu, eta zelaiara ailegatu bezain laster hiru hankako artearen aurrean izango gara. 1.200 urte gutzienez daukanaren aurrean.  Oinarrian hutsik dago, eta hutsunean hainbat lagun babes daitekeen. Estatutik zuhaitzik zaharrenetarikoa da. Ezkerrean Santa Koloma baselizara igo daiteke erraz.

 

1.       EXCURSIONES

 Son pueblos con casas de gruesos muros de piedra. Parecen pueblos semejantes, pero cada uno tiene su peculiaridad. Sus  Iglesias son amplias y de gran altura, con torres de piedra de sillería, sacadas de las canteras de Sorlada. Destacan sus lavaderos y fuentes, la mayor parte de ellas recién restauradas. También son originales los frontones de una sola pared.

 ¿Qué se puede visitar?

 Se pueden visitar los pueblos, sus frontones, sus iglesias, sus calles… ;   pero verdaderamente lo que merece la pena es disfrutar de la naturaleza. Libre, tranquila y bella. Poblaciones tranquilas, carreteras estrechas, encinas, robles, bojes y algunos burrubietes (madroños) y enebros  son los árboles que pueblan sus montañas rocosas de bastante fácil acceso.

  1.1.Los pueblos.

  Recorrido de unos 30 kilómetros por carretera.

 ACEDO. Principal población del valle, con antigua estación del ferrocarril vasco-navarro que recorría la línea Estella a Maltzaga. Merece la pena visitar el palacio en la plaza junto al frontón y la iglesia y el lavadero en la salida del pueblo hacia el monte. Camping de 100 parcelas entre las sierras de Loquiz y Codés, con bungalows, restaurante y bar junto a la carretera hacía Los Arcos. Gasolinera con taberna a la salida hacia Vitoria.

 ASARTA.  Población de casas palaciegas bien cuidadas, rodeadas de terreno cercadas con muros de losas lisas. Los encinos de encima del pueblo bien merecen unos minutos.

 NAZAR. Merece la pena visitar los encinos que rodean el campo de fútbol, especialmente el que está hueco por los efectos de la caída de un rayo. A 30 metros se encuentra un mirador desde el que se puede ver todo el valle. Recientemente se ha inaugurado una casa rural. Si la sociedad se encuentra abierta se puede tomar un café o algún refresco.

 OTIÑANO.  Pequeño pueblo a las faldas de la Peña de la Concepción y la Llana. Merece visitar un pintoresco frontón junto al pórtico de la iglesia.

 MIRAFUENTES. Bien cuidado,  sus balcones están adornados con abundantes flores. Calles rotuladas en bilingüe. Pueblo que cuenta con gaztetxe. Todavía se conserva la fiesta de mayo.

 UBAGO. Iglesia con torre completamente diferente al resto de los pueblos.

 CÁBREGA.  A unos 100 metros se encuentra un encino de grandes dimensiones. Hasta no hace muchos años eran dos, pero el viento tiró su compañero.

 MUES. Merece la pena visitar la ermita privada románica de la Magdalena del siglo XIII.

 SORLADA. Pueblo en el que merece apreciar las bellas casas de piedra de sillería de color rojizo, en una de ellas se ubica el hostal rural Ioar.

 PIEDRAMILLERA. Casas blasonadas que todavía conservan antiguas puertas y balcones. En la iglesia se conserva un Santo Cristo que fue famoso ya que se decía que movía los ojos.  

 MENDAZA. Población en la que residía el veterinario, practicante, médico y secretario del valle. A un kilometro se encuentra la encina de las tres patas, de más de 1.200 año. Desde 1999 existe la bodega de Elías Asensio.

 

 1.2.Acedo-Nazar- Mirafuentes-Ubago-Cábrega-Disiñana-Acedo.

  Excursión  de cuatro horas y media a pie, o de hora y media en bici.

 Una vez pasado el camping se toma un camino de tierra a la derecha hacia Asarta. Desde la plaza se inicia el camino hacia Disiñana, antes de llegar a las ruinas de la iglesia se toma el camino hacia Nazar. Se puede subir hasta el campo de fútbol a unos 200 metros. Un poco antes de llegar a la ermita de Loreto, se toma el camino hacia la derecha, unos 100 metros después se toma el camino de la derecha y sin darnos cuenta estamos ante cinco encinas milenarias. Desde este momento la excursión se realiza por espacios abiertos, sin arbolado, por lo que en verano el calor suele pegar de lo lindo. Al lado de la iglesia se toma la carretera hacia Otiñano, y volvemos por el último tramo de carretera hacia Mirafuentes. Seguimos por la carretera hasta Ubago y Cábrega, detrás del caserío se toma el camino hacia Nazar, a algo menos de medio trayecto en un cruce de caminos tomamos el camino más estrecho con dirección hacia las ruinas de Disiñana. De aquí volvemos por donde hemos comenzado, hasta Asarta y Acedo.
 

 1.3.Encina de las tres patas de Mendaza.

 Paseo de media hora andando.

 Partimos de la parte alta del pueblo, desde la iglesia o el frontón asciende un camino visible hacia las peñas. Las atravesamos y nada más llegar al llano, antiguo campo de fútbol, nos encontramos con un encino milenario, en el hueco del tronco se pueden cobijar unas cuantas personas. Está considerado como uno de los árboles más longevos de la Península. A la izquierda en la cima está construida la ermita de Santa Coloma.

Gerardo Luzuriaga

 

 

 

 

Los comentarios son cerrados